públic | pública
adj.
1. [que és a l'abast del coneixement de tothom] conegut, sabut
a) Explicacions d'ús
Ex.: La setmana passada van fer públics els resultats del seu treball. / Es tractava d'un fet conegut. / La seva situació era ben sabuda per tots.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: secret, desconegut
d) Modismes i fraseologia
en públic A la vista de tothom. Ex.: La parella va aparèixer en públic per primera vegada la setmana passada.
2. [que pertany al col·lectiu] comú, comunitari
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ningú no em pot prohibir que estiga ací perquè és una zona comuna de la urbanització. / L'escala comunitària necessita unes reparacions perquè la pluja ha fet malbé el ferro.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: col·lectiu
Ant.: privat
m. [públic]
1. [les persones en general] gent, societat, ciutadania
a) Explicacions d'ús
Ex.: Han emès un missatge adreçat al públic. / Els seus consells anaven adreçats a tota la gent. / La pujada d'impostos afectava tota la ciutadania. / Tota la societat mostrà el rebuig a la violència infantil.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: habitant, persona
Amb aquest significat, aquestes paraules acostumen a emprar-se en plural. Ex.: Com que eren les festes patronals del poble, hi havia moltes persones ballant a la plaça.
2. [persones receptores d'una obra] assistent
a) Explicacions d'ús
Ex.: El nostre diari és llegit pel gran públic. / Aquella obra de teatre s'havia fet famosa i la sessió d'ahir al vespre va aplegar un gran nombre d'assistents.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: espectador, destinatari, auditori, lector
Ex.: Tot i la propaganda que hem fet, sembla que no hem aconseguit gaires lectors més.